Però sabien que volia dir ser el Messies? Les expectatives que generava la vinguda del Messies eren moltes i diverses. La majoria eren vinculades amb l’alliberament polític del territori, fent fora els romans, que eren invasors, opressors que havien reduït el seu regne a simple província de segona.
Perquè els evangelistes ens conten constantment que solament els endimoniats tenien aquesta claredat per a reconèixer en Messies en Jesús?
La distinció entre les malalties mentals i la possessió diabòlica era encara molt llunyana en el temps. Els avenços de la medecina trigarien encara segles en fer la distinció entre una i altra. L’atribució al Diable de les coses incomprensibles és i era una solució fàcil. És general, com deiem ahir fer passar per diabòlic tot el que no és fàcilment comprensible.
Amb la seva actitud Jesús pretén per un costat salvar la persona posseïda i per altra fer-nos veure que totes les marginacions, sigui quin sigui el seu origen, són evitables, i les hem de suprimir.
Així Jesús s’acosta igual a una dona amb hemorràgies, a un leprós, a un endimoniat, a un cobrador d'impostos o una prostituta o a un fariseu i un mestre de la llei. Tots són fills de Déu, germans seus, i han de ser tractats com a tals.
La nostra manera de ser ens veure i remarcar les diferències entre bons i dolents, sans i malalts, homes i dones. Jesús no ho fa. I encara dóna als “diferents” el privilegi de saber Ell qui és, als senzills haver rebut del Pare el do de conèixer allò que molts dels rics i poderosos voldrien saber,
No hay comentarios:
Publicar un comentario