2 de septiembre de 2012

02. Els manaments de Déu (Mc 7, 1-8,14-15,21-23)

Després de l’adhesió que el poble d’Israel va fer a la proposta de Déu, que vam sentir en les lectures del diumenge passat, sentim avui els avisos que Déu fa als jueus en relació als seus preceptes. Déu ja adverteix que no s’ha de afegir ni treure res al que Ell mana perquè coneix l’esperit humà i sap que prest o tard voldrà posar la seva empremta en la llei.

En el temps de Jesús açò ja ha succeït i els preceptes de la llei s’han convertit en actes rituals en moltes ocasions sense sentit. En totes les religions i confessions quan els rituals perden el sentit i es mantenen només els gestos, aquestes en elements buits, que no diuen res.

Per a Jesús el més important és el que passa en el fons dels cors, no allò que superficialment podem apreciar. Per açò no és inflexible amb els rituals de purificació, sinó amb la puresa del cor.

És l’interior del cor el que marca la bondat o la maldat, més que la netedat de les mans; és el que surt del cor, no el que hi entra o com hi entra, el que fa impur. El més dolent –assassinats, avarícies, maldats, adulteris- sempre surt de l’interior del cor. La nostra inconstància, la nostra feblesa ens pot portar a presentar ofrenes a Déu amb les mans brutes. o amb les mans netes i el cor brut.

Els preceptes de Déu, els manaments, tal com són, en esperit i en contingut, són capaços de fer-nos arribar al coneixement de Déu i a la justa relació amb els germans. Però si afegim, modificam, adaptam als nostres interessos aquests manaments, estarem falsejant la nostra relació amb Déu i amb els germans.

Sant Jaume, a la seva carta, ens apropa encara més com aquests preceptes i manaments han de motivar una manera determinada de viure, de relacionar-nos. La Paraula ha de ser posada en pràctica, sense “ajustos”, en la nostra vida. Acollir aquesta paraula farà fora totes aquells coses que li són contràries i que surten del cor.

“La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món” Diu Sant Jaume També ho diu Pau als Romans: “El Regne de Déu no consisteix pas en aquest menjar o en aquella beguda, sinó en la justícia, la pau i el goig de l'Esperit Sant.”

Descobrir com la Paraula de Déu ha de canviar les nostres vides és una tasca que hem de fer cada dia. La Celebració dels diumenges és una ocasió en la que confrontar la nostra vida amb l’Evangeli i compartir-la amb els germans. Seran aquests germans els que, amb la seva correcció fraterna, amb els seus consells, ens ajudaran a fer camí.

La Força del Crist encarnat, mort i ressuscitat per tots nosaltres i compartit en la Taula eucarística, ho fan possible.

No hay comentarios:

Publicar un comentario