Aquesta pregunta que es fa Herodes tan sols la pot provocar una persona que te actituds que surten d’allò que és normal. És la pregunta davant persones que ho donen tot, sense esperar res, fins la vida.
Aquesta actitud de generositat provoca la curiositat i, en ocasions, l’admiració. És el cas d’Herodes, que a pesar de ser blanc dels atacs de Joan el respectava i ara pensa que Jesús és el Baptista ressuscitat.
Pensar en Jesús com a Elies o com el Baptiste és en realitat la mateixa confusió: segons les tradicions jueves, Elies havia de tornar abans de l’arribada del Messies; els que reconeixem Jesús com a Messies sabem que el Precursor fou Joan.
El testimoniatge, la coherència entre els fets de la vida i les paraules, fan néixer la necessitat de saber qui és i perquè fa el que fa. Són actituds que qüestionen la vida dels altres, són actituds que fen créixer en els coneguts, veïns, companys de feina, la necessitat de conèixer quin és el motor que fa que la nostra vida sigui d’aquesta manera.
És la pregunta que provoquen en moltes ocasions i en molts llocs del món els missioners. “El teu Déu deu ser molt especial per que tu hagis deixat la teva terra per venir a cuidar-me a mi que no li importo a ningú”
Siguem valents, mostrem en les nostres relacions quin són els valors del Regne que intentem viure, de manera que aquells amb qui convivim es demanin com és el nostre Déu, qui som nosaltres, de qui senten a dir que feim el bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario