Són excuses, ho sé. Aquestes coses dels blogs, al contrari que altres són més fàcils de deixar que d’enganxar. Des del 17 de juliol, que vaig deixar d’anar a la “feina pagada”, han passat moltes coses. Un viatge a l’estranger (Andorra és l’estranger, sinó demaneu les tarifes de “movistar”) una meravellosa trobada amb amics per a pregar, caminar i parlar, una defunció a la família, dos concerts de Gospel, entre altres coses han estat suficient “càrrega de feina” com per a fer que el blog quedés “aparcat”.
D’aquestes coses, segurament, un dia o altra en sortiran referències en els escrits, potser, fins i tot, alguna foto, que n’hi ha i de molt interessants.
Entre tant, només dir-vos que, si Déu ho vol, i les coses surten, el blog tornarà a caminar. Potser amb el mateix fil, potser amb variacions. Ja veurem.
Tres setmanes sense donar senyals de vida. Si algú m’ha trobat a faltar, Ho sento. Com que açò ja ho havia dit fa uns mesos, insistiré: ho sento...molt.
(p.d. no se si ho noteu, però el ram de flors és més gran que la darrera vegada)
No hay comentarios:
Publicar un comentario