La responsabilitats dels guies en totes les situacions és molta. Els governants, els líders sindicals, els pastors d’ànimes són els encarregats d’encaminar la resta dels conciutadans pels camins més encertats.
Acusar de “cecs” aquests guies és casi un “contrasentit” Com pot un cec guiar altres?. En ocasions, tenim la sensació d’anar a les fosques, de que els qui ens guien no saben molt bé cap on ens encaminen?
En el fons, el motiu d’aquesta impossibilitat de regir com a guia és la superficialitat amb que han incorporat la llei a la seva vida: la seva interpretació de la llei es queda en el vernís, sense entrar en el fons. En el moment en que el missatge de l’evangeli entra en el nostre cor i transforma la nostra vida, som capaços d’entendre que ens demana Déu en cada ocasió, independentment de la literalitat de la llei.
Igual que la diferència entre un “chef” de la cuina i un “cuineret” és que mentre aquest darrer sap fer les receptes que llegeix o sap de memòria, l’altra sap interpretar-les segons les situacions, els ingredients, els comensals, etc.
Viure segons la llei és molt més fàcil que viure en la llibertat que ens dóna la Llei. L’Evangeli ens fa lliures, però ens obliga a viure segons els seus preceptes. Segons l’esperit dels seus preceptes. Açò ens obliga molt més que la simple repetició dels preceptes.
La nostra responsabilitat com testimonis de Crist en el món fa que sigui fonamental poder-nos treure la bena dels ulls, interioritzar els manaments de Jesús i acompanyar els que viuen al voltant nostre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario