El Precursor, títol que dóna l’església al Baptista, ho va ser en tot: en el naixement, en la predicació i en la mort. En el naixement, es va avançar en sis mesos, en la predicació, es va avançar en la necessitat de la conversió, del canvi de vida, de l’acceptació dels nous valors del Regne; en la passió perquè va morir per Crist, encara que Herodes no li demanés que renegués de Jesús.
Ho explica -molt millor que jo- Sant Beda. Però a manera de resum, el fet que Joan mori per la Llibertat, la llibertat de dir la Veritat, ens permet dir que Joan mor per aquell que les la Veritat i que ens ha portat la Llibertat.
Joan ens anticipa la gràcia del baptisme en un moment en el que aquesta pràctica no és nova. Els jueus feien moltes “maniobres” amb aigua, i purificacions, i batejos, però Joan dóna a aquestes pràctiques una nova significació. El baptisme de Joan no és el baptisme de l’Església, sinó un baptisme de conversió. El de l’Església incorpora a la conversió un element d’incorporació a la comunitat, de seguiment de Jesucrist que Joan no pot donar. El baptisme de l’Església, és fet en nom de la Trinitat.
La mort martirial de Joan és, com tantes coses del Precursor, una anticipació: Mort de Crist abans que Crist, amb la seva mort, ens salvi. Joan dóna la vida perquè Jesús donarà la seva per a tots.
En la nostra vida de testimoni, siguem generosos com Joan. Sense tenir certeses, sense esperar seguretats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario