18 de agosto de 2012

18. no els impediu que vinguin a mi (Mt 19, 13-15)

Sempre deim, i d’estam convençuts, de que volem el millor per als nostres infants i joves. Davant l’advertiment de Jesús “no els impediu que vinguin a mi” la nostra resposta casi automàtica seria que mai del món se’ns passaria pel cap.

Evidentment, la nostra intenció és ferma: ho deim del tot convençuts: Si apareix Jesús, no impedirem als nostres infants que s’hi atraquin!. Altra cosa és el nostre fer de cada dia, en el que hem de posar “en solfa” açò que deim.

Hem de posar en acció, en vida, allò que afavoreix els infants apropar-se a Jesús. Començant pel nostre propi testimoniatge personal: si Jesús és important per a nosaltres, probablement ho serà per als fills. També a través dels valors que els mostrem: uns infants que viuen com a valors la generositat, la austeritat, el goig de compartir, la justícia, la felicitat de perdonar i ser perdonat podran acostar-se a Jesús. De fet, viuran amb Jesús.

Però si en la nostra vida transmetem els valors de la avarícia, del dispendi exagerat, d’acaparar per damunt de tot, el negoci sempre per a mi, de “jo primer i els altres...” a pesar de no parlar mai malament de Jesús, els estarem posant moltes dificultats per a ser companys de camí de Jesús.

Com en tantes pàgines dels evangelis, les paraules de Jesús tenen un significat immediat per als que les van sentir en el seu temps, i un altre complementari, una mica més simbòlic en ocasions, per als que les sentim en els nostres dies.

De totes maners, procurem no impedir que els infants s’acostin a Jesús. Els valors del Regne que rebran els ajudaran a viure amb felicitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario