21 de agosto de 2012

21. Un camell pel forat d'una agulla (Mt 19, 23-30)

A la mesquita de Al-Aqsa, hi ha entre moltes altres coses, un parell de columnes amb el seu costat interior gastat, de tant passar-hi. Els musulmans mantenen la tradició que l’espai entre les columnes és la mida màxima de les portes per a entrar al paradís.

Jesús és molt més exigent. La seva comparança del camell i el cós d’agulla és extrema. Però ell mateix ens dóna la pista per a resoldre l’enigma: posar la confiança en Déu. Allò que per als homes ens és totalment impossible, per a Déu és possible. Si convé, pot fer passar una caravana de camells per un  forat d'agulla

El que Jesús qüestiona dels rics, en general, no és tant el seu “saldo”, sinó la seva actitud davant la vida i els germans. Hi ha “rics” que no tenen iots de luxe ni cases ni cotxes; és la seva actitud de distància i de indiferència respecte a les necessitats dels altres el que els posa en la categoria de “rics”, encara que tenguin poques possessions materials.

Hi ha una dita que ens il•lustra: “no és el mateix ser pobre que ser miserable”. De fet hi ha molts més miserables entre els rics que entre els pobres. Perquè la misèria és una actitud.

El despreniment que comporta el seguiment de Jesús és motiu de recompensa. La que ofereix Jesús te dues vessants: trobarà cent vegades el que haurà deixat i posseirà la vida eterna.

Els que hem estat a terres de missió, encara que sigui de visita, tenim l’experiència que la generositat dels missioners és recompensada en aquestes proporcions que diu l’evangeli. Han deixat casa i família, però han trobar “parents” i refugis per tot allà on han passat. El que els obre les portes no és el fet de passar, sinó el fet de fer-ho des del despreniment que la vivència de l’evangeli els ha provocat.

En el nostre entorn també podem tenir petites experiències de generositat que ens reporten amistats i coneixences que no pensàvem. En la mesura de la nostra generositat, trobem la dels altres.

Així també ens recompensa el Pare, amb una generositat que cap dels nostres coneguts pot igualar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario