Els francesos recorden Lluís IX amb l’imatge d’un sobirà impartint justícia a l’ombra d’un vell roure prop del seu castell de Vincennes. Sant Lluís va copejar als seus contemporanis pel seu sentit de justícia, la seva pietat profunda i gran caritat cap als pobres. Als vint anys es va casar amb Margarida de Provença i el seu amor va ser tendre i fidel. Quan ell parteix per a deslliurar Terra Santa el 1248, es va embarcar amb ell. El rei va ser fet presoner. Un cop posat en llibertat i va tornar al seu regne, emprenent importants reformes, va fundar hospitals i monestirs. El seu regne va gaudir d’un període de plenitud cultural, intel·lectual i teològica. Sant Lluís li agrada rebre a la taula a Sant Bonaventura i a Sant Tomàs d’Aquino. La seva major preocupació és la de pacificar, reconciliar els enemics i resoldre els conflictes, sobretot entre França i Anglaterra (1258). Però ell somia amb tornar a la Terra Santa i convertir el sultà d’Egipte. El no va més enllà de Cartago, a la Tunísia actual. La malaltia, va poder amb ell el 25 d’agost de 1270
Ens sorprèn la figura d’un rei entre els sants. No és l’únic, però no abunden. Ens ha de fer pensar que tots els cristians, sigui quina sigui la nostra feina, la nostra situació social tenim opció -i obligació- de fer el bé, d’escampar l’evangeli, de ser sants.
Les circumstàncies de cada un ens ho faran més o menys difícil, però els exemples com el d’avui ens hi poden ajudar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario