Nascut a Canà de Galilea, Natanael és un amic de l’apòstol Sant Felip, que el va convidar a conèixer Jesús. Es tracta, segons la paraula del Senyor: "un veritable fill d’'Israel." Què havia passat sota la figuera? seguirà sent un secret entre ell i Crist. Segons la tradició, va evangelitzar l’Índia.
El poble jueu, des de segles, esperava el seu alliberador. Esperava contra tota esperança, perquè des del retorn de l’exili les coses havien anat cada vegada més malament.
Aquesta actitud és la que permet els primers seguidors de Jesús descobrir en les seves paraules i en les seves actituds el Messies que esperaven. El van descobrir amb dubtes, perquè Jesús no encaixava del tot en el perfil del messies guerriller o polític que casi tots esperaven.
És l’anunci que li fa a Bartomeu, o Natanael, segons les fonts, el seu amic Felip: “Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret”. Sense l’espera, sense l’esperança, no haurien pogut reconèixer aquell que seria el seu mestre i el seu Salvador.
En els nostres dies, l’Esperança, com a virtut, no és massa habitual. Perquè l’esperança no és tan sols la capacitat d’esperar, amb paciència, amb resignació. L’Esperança ens genera una certa ànsia, un desig de que arribi allò que esperem.
És l’esperança la que ens ajuda a veure la ma de Déu en aquells moments en que les coses sembla que no van pels camins que voldríem, la que ens fa pensem que, pot ser, tot i que no sigui la ruta prevista, els paisatges seran meravellosos, i malgrat arribar a un lloc diferent, o en un moment impensat, el viatge haurà estat meravellós.
A Felip i Bartomeu, l’Esperança els va servir per a trobar Jesús; que a nosaltres també ens hi ajudi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario