Esperant l'Esperit, hem passat cincuanta dies des de la Pascua, el pas del Senyor de Mort a Vida, a una Vida per sempre.
Els darrers dies d'aquest temps de Pasqua he estat fora de linia, fora de Blog, sense fer aportacions en aquest espai de reflexió.
No ha estat per ni per malaltia (gràcies a Déu) ni per vessa, ha estat per desplaçament: he estat a Madrid fent jornades de Reflexió amb altres delegats de Missions de la resta de l'Estat, amb els responsables nacionals de les Obres Missionals Pontifícies.
En aquesta setmana, hi ha hagut de tot: des del testimoni d'un missioner aragonès, bisbe del Chad, que te greus dificultats tot i els subsidis que reb (amb 16.000 € l'any fa funcionar el seminari menor de la seva diòcesi), el testimoni d'un altre bisbe, colombià, amb experiències com a missioner a 17 paisos a l'Àfrica, actualment a Etiòpia, que te serioses dificultats per tal d'arribar a tenir una comunicació fluida una població que reb constantment refugiats des de Somàlia, a causa d'una sequera mai vista i de les pressions dels clans de la guerra que en treuen profit; la presència de l'arquebisbe de Rabat, bisbe de cristians extrangers, perque els marroquins que es volguessin convertir seríen condemnats a mort... etc.
Hem vist també les despeses i aportacions que des d'Espanya es fa a les Secretaries generals de les Obres Missionals. (molt menys emotiu i interessant)
La convivència amb els altres delegats, que no veig més que d'any en any, és diversa in enriquidora, encara que alguns seria bo que es possessin al dia en algunes questions tant bàsiques com al igualtat entre homes i dones, però...
La vinguda de l'Esperit m'ha fet pensar que les Missions, la Missió de l'Església en la seva integració en el món, fent arribar a tot arreu la Bona Nova, i la salvació en forma de desenvolupament, estan intimament lligades.
La Missió de l'Església són les Missions. De fet és la gran instrucció que dóna Jesús: Aneu a tot el món... De fet és el que fan els Apòstols un cop l'Esperit els treu la por: Sortir a predicar que Jesús ha ressuscitat.
Aquesta és la tasca de l'Església. Tota la resta (IBI's, IRPF's, etc) són elements circumstàncials que ens poden distreure, però que no han de fer-nos perdre el fil del que és important: arribar a les persones, a aquelles que estan necessitades, que no tenen el que cal per viure com a Fills i Filles de Déu. Fer-lis saber que són fills i filles de Déu i donar-lis eines per tal que puguin viure com a tals és la gran missió. Aquí, a l'Àfrica, a Sudamèrica, i també als nostres països rics, que han perdut Déu de vista entre tantes comoditats i luxes, i crisis i forats de mils de milions que ningú sap com s'han generat.
Demanant disculpes pels dies que he "faltat" reprenem el camí, plens de l'alegria de l'Esperit Sant, que ens ajuda i ens empeny a viure el missatge de Jesús.
No hay comentarios:
Publicar un comentario