Jesús ho sap. Sap que voldriem tenir-lo present, físicament entre nosaltres, per a fer el camí amb Ell. També els d'Emaús haurien volgut tornar a Jerusalem amb Jesús, però ens va desaparìexer.
A l'Evangeli d'avui, Jesús es motra prou humà per a entendre que els seus amics estan tristos si ell se'n va, però és prou bon mestre per a saber que la seva partida serà bona després del dolor.
La partida de Jesús significa per als deixebles, per a l'Església, la vinguda de l'Esperit, la força de Déu.
Aquest esperit serà capaç de transformar uns homes porucs en els més grans testimonis de la resurrecció de Jesús.
I aquest testimoniatge posarà en evidència el món, perquè li farà saber que a pesar d'haver condemnat el Fill, el Pare és capaç de perdonar aquells que li saben demanar perdó.
Aquest Déu, Esperit que dóna força, Fill que es lliura, Pare que estima i perdona, és el que en fa caminar, ens ajuda a créixer, ens empeny, encara que ens costi.
En moltes ocasions no entenem el pla de Déu, fins i tot el discutim amb Ell. Però igual que Jesús diu als deixebles "us convé que me'n vagi", també hem de sentir en el nostre cor, "us convé..." en aquelles circunstàncies que ens poden ajudar a creixer, a pesar del dolor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario