26 de octubre de 2010

Sortir d'un mateix


La relació entre enamorats serveix en moltes ocasions per a explicar la relació entre Déu i el poble d'Israel, i, posteriorment entre Crist i l'Església. Com en tota relació, hi ha moments millors i moments pitjors. Tot l'Antic Testament és ple d'anades i vingudes d'aquesta relació: Déu que escull, el poble que accepta i defrauda; Déu que perdona i acull, el poble que "disgusta" i es fa enfora... Tota la història de l'Església n'és també plena. Sants reformadors que capgiren les comunitats, papes dissoluts que dónen "mal exemple" i Déu que segueix enviant el seu Esperit Sant...
En moltes d'aqiestes ocasions, el fons de la qüestió és un egoïsme molt propi dels humans, que deixa els altres defora, com feia el fariseu de l'Evangeli de Diumenge passat.
Si sortim de nosaltres mateixos, fins i tot amb lo poca cosa que som, farem una obra esplèndida, com la mostassa...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                         
Dimarts XXX de durant s’any.
I voltros, marits, estimau ses vostres esposes, tal com Crist estima l’Esglèsia. L’estima tant, que s’ha entregat a la mort per ella, per santificar-la. Ef 5,21-33


S’amor que dins de jo neix
Quan n’estic enamorat
Si després jo l’he cuidat
Cada dia un poc més creix.
S’amor ha de ser es meu eix:
No puc ser feliç casat
Si abans no m’he divorciat
Amics meus de jo mateix

Bep Guàrdia

No hay comentarios:

Publicar un comentario