13 de octubre de 2010

Hem carregat fort!!

Ben qualque vegada ho deim: ¡Hem carregat fort!. En ocasions ho deim d'un company de viatge; en ocasions d'alguns reglament o legislació mala d'entendre, o de complir; Els mestres de le llei, en temps de Jesús havien transformat tota la Llei en preceptes. Passant els anys, complint la lletra dels preceptes, havien oblidat l'esperit de la Llei, la seva motivació, la seva intenció. La Llei manava no treballar durant el Sabath. Encara no fa massa anys, jo he vist cridar l'atenció a un capellà mallorquí al Mur dels Planys per escriure unes notes a una llibreteta, en sabath. I a un altre (que era jo) per fer fotos amb flash, perque el flash fa "chispa" i la "chispa es foc, i en sabath no es pot fer foc, perque és treballar. Ni un ni altre no eren jueus, no treballaven, estaven de pelegrinatge, però...
Els preceptes de la Llei s'havien convertit en una llarga llista de prohibicions impossible d'acomplir... exepte pels qui en sabien les trampes. Ja ho deim: "Feta la llei, feta la trampa".
Aquesta és l'acusació de Jesús: hem perdut de vista allò important i ens hem quedat en el detall que ens ha de servir de recordatori. En lloc de mirar la lluna, quedem mirant el dit que l'assenyala.
Quan redencobrim allò que realment importa, tot i ser de dificil compliment, quedam, com diu el glosador, com un fillet servat per sa mare.

Joan M. Mercadal Victory
                                                                                                                            
Dimecres XXVIII de durant l’any.

Ai de vosaltres també, mestres de la llei, que carregau als homos farcells difícils de portar, però vosaltres no els toqueu amb un sol dit.

Sa fe no és mortificació
Sinó que és un mitjà
Per sa pau de dins trobar
I viure de lo millor
En que un s’ha d’esforçar
Per a cada moment estar
Amb Déu amb comunió

I es modo de fer-ho
És, amics, mirant d’entrar
Al regne que ens fa pensar
Que tant gros com petitó,
Que tant pobre com senyor,
As mateix nivell està.

I açò ens duu a carregar
Es farcell que n’és major (?)
Però dins es seu interior
Es millor regal hi ha:
Quan es sol desembolicar
Hi trobam sa sensació
D’aquell fillet que és nadó
I a falda de mare està.
Bep Guàrdia

No hay comentarios:

Publicar un comentario