10 de octubre de 2010

"es de bien nacidos..."

La gratitud és un valor no massa reconegut en el nostre temps. En temps de Jesús, es veu que tampoc no ho era. Un, tan sols, de deu torna a donar les gràcies a Jesús per la seva curació.

Les paraules de Jesús a qui ha tornat a agrair el fet de ser la curat de la lepra i, per tant ser reincorporat a la societat, són significatives. Als deu, en primera instància els envia a veure els sacerdots. Encara són a l’Antiga Aliança. Han de complir els deures dels jueus i açò implica ser reconeguts com a “sa” pels sacerdots del temple. En cavi al que retorna, el situa més enllà de l’antiga aliança. Li diu ”la teva fe t’ha salvat”. No són els rituals ni els sacerdots els que salven: és la pròpia fe, l’acceptació de Jesús com a salvador. Aquest reconeixement agraït és el qui salva.

Els llatins ja sabien que salut i salvació venen de la mateixa arrel. Jesús i aquest samarità agraït, també ho van entendre.



video
 

Diumenge XXVIII de durant s’any.
Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?


No per tothom és sabut
Que el cor que duem dins d’es pit
Sigui gros o bé petit
Se'l sol omplir amb un embut
De s’amor més gratuït:
Rep molt més qui és agraït
Que qui les gràcies ha rebut
Bep Guàrdia

No hay comentarios:

Publicar un comentario