18 de octubre de 2010

El cau de l'Esperit

l'Esperit, la presència de Jesús en l¡'Església i cada un de nosaltres no és com un bloc de marbre de 25 tonelades, que no hi ha qui el mogui. Igual que la pau que ve de Déu, i que Jesús a l'Evagneli diu que va i ve, segons quina resposta troba en el cor dels homes i dones, l'Esperit pot ser d'anada i tornada, si no troba un bon caliu per quedar-se.
En plena campanya de Domund, l'evangeli d'avui ens envia a tot el món, en comunitat, a portat aquest esperit i aquesta pau. Al món lio fa falta, encara que no ho vulgui saber.
per a fer-ho hem de cuidar el nostre interior, no fos que el Fill de l'home ens deixes, encara que no tengui on anar...

Glosat pel nostre mestre, diu així...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                                               
Sant Lluc, evangelista.

Si hi viu un homo de pau, sa pau que li desitgeu, reposarà en ell.

El Fill de l’homo no te cau,
Ni a on posar es cap per reposar.
Per açò no ens hem de pensar
Dins nostre el podem tancar en clau,
Sinó més bé cuidau
Que pugui venir i anar.
De quan Jesús dins jo va entrar
Damunt jo hi reposa sa pau.
Però amics també pensau
Que així com dins jo va entrar
També s’en podria anar
Si no el cuid i així li plau.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario