Després d'alguns evangelis llegint curacions fetes per Jesús, comança avui la presentació de l'equip humà i de les tasques i recomanacions que Jesús els fa abans de ser enviats.
La relació de noms ens ha d'ajudar a personificar: els deixebles de Jesús van ser gent amb noms i llinatges, fills de pare i mare, amb dones i fills amb una història personal anterior a la seva trobada amb Jesús.
No tots tenen, als ulls dels evangelistes el mateix pes. La llista comença amb Simó, "anomenat Pere" i acaba amb Judes, "el que el va trair". El paper d'aquests dos en especial, sense treure interès pels altres, és fonamental i decisiu en el desenvolupament desl fets de la vida de Jesús. I també de les pròpies vides. El fet de canviar en nom, en el cas de Simó, és simptoma de que Jesús li va canviar la vida. El nom, com a identificatiu de la persona, mostra als altres qui és cada un. Per açò, a alguns personatges importants, se'ls canvia el nom: ABRAM es converteix en ABRAHAM (Gn 17,5: Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d'una multitud de pobles) ; JACOB es converteix en ISRAEL (Gn 32,29: Li diu: --D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.) ; Simó es converteix en Pere.
El nostre baptisme ens imposa un nom, que vol ser el nostre identificador cristià. intentem que la nostra trobada personal amb Jesús suposi un canvi en la nostra vida, que es noti que coneixem i estimem Jesús.
No hay comentarios:
Publicar un comentario