El reconeixement d'autoritat que el centurió fa a Jesús és extraordinari. si ens posen en situació, es tracta d'un oficial de l'exercit dominador, invasor, que te el control del país a un "homenet" sense ofici ni benefici aparent d'una població sotmesa. Aquest reconeixement ve seguint d'una mostra d'humilitat tamble poc corrent.
Aquesta mostra d'humilitat ha estat incorporada a la litúrgia de l'eucaristia, percisament en el moment en que se'ns mostra, per a ser reconegut el Cos de Crist.
El reconeixement del Crist en la forma consagrada és la que ens fa dir "Senyor, no som digne" si creim en seva presència.
El centurió, per la seva fe, va veure acomplerta la seva petició. Com en totes les curacions que fa Jesús, és la fe del malalt, del que demana la curació la que provoca la curació. Mai és al contrari. Cert que la curació genera admiració i ajuda a canviar el sentit del pensament dels que observen el gest de Jesús. Mai, però, és així amb el que rep la gràcia de la salud. En l'Eucaristia, la nostra fe és la que ens ha d'acompanyar en la celebració, la que en obrirà el cor de Jesús per a concedir-nos el seu favor.
La resposta a la presentació de l'Anyell de Déu ens ha de provocar aquesta sensació d'inutilitat, com la del centurió.
Demanem al Senyor una fe com la seva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario