La litúrgia d'avui ens recorda un latra moment dels viscuts al llarg de la Setmana Santa: la llançada al costat de Jesús.
El relat de l'evangelista Joan fa referència als textos de l'Antic Testament per a justificar la importància que ell dóna a aquests fets. La Passió de Jesús és l'acompliment de les Escriptures. Així, les cites dels textes antics li remarquen el significat.
Que del cor de Jesús a la creu en sortin Sang i Aigua ens remet, des de la perspectiva cristiana, diferent de la dels jueus del temps de l'evangelista, a altres significats. El més directe és el baptisme, significat en aquesta igua que surt del cor transpasst.
Un sentit més simbòlic, i si se vol, més romàntic, és que amb la llançada neix, del Sagrat Cor de Jesús, la nostra església, la nostra fe, la nostra vida en Comunitat.
Jesús ens ha mostrat fins a l'extrem què significa estimar, què vol dir lliurar-se als altres.
I ho fa "de cor". No es tracta de qüestions intel·lectuals, ni de doctrines, ni de dogmatismes. Es tracta, ja des del principi de l'Església, de sentiment, de cordialitat. Les doctrines, els dogmes, han servit al llarg de la història per a ajustar posicions, sobretot en moments de grans controvèrsies amb sector que pensaven de maneres diferents als de l'Església. El nostre moment, la nostra església d'avui, d'aquí, necessita que la mogui el cor, que la pertinença a aquest grup que som els creients ens mogui el cor.
Els necessitats que recordavem el dia del Corpus, necessiten la nostra ajuda material i el nostre cor, per tal de poder sortir endavant. Fins i tot "re-cor-dar", vol dir "tornar a passar pel cor".
Sabem que les devocions de temps passats no sempre poden ser ajusdates a les noves necessitats. Però no podem deixar de "passar pel cor" aquelles coses, aquelles persones que, mirant Jesús transpassat a la creu, ens demanen ajuda.
"Sagrat Cor de Jesús, en Vos confio"
No hay comentarios:
Publicar un comentario