Per als jueus del temps de Jesús, i per als de tots els temps, David és el més gran exponent del seu estatus de sobirania i de poder de tots els temps. Salomó potser fou més ric i savi, pero David...
En una societat patriarcal, en la que els Patriarques històrics, Abraham, Isaac, Jacob, són, a més dels avantpassats familiars són els fundarors de tot el poble, amb les seves peculiaritats, ser de la família de David és un honor.
Però Jesús ho enten d'una altra manera, ben diferent: el fill sempre és inferor al pare. I ell sap que de cap manera és inferior a David, per gran que fos el rei.
Ell, sabedor de la seva essèncial diferència amb els altres descendents de David, vol marcar, encara que sigui de manera una mica confusa, la seva distància.
Per altra banda, prepara el terreny per tal de indicar als seus seguidors que no serà el Messies que ells esperen, de caire terrenal, polític. El seu Regne no és d'aquest món. Per açò el els diu que el Messies no pot ser inferior a David. Per a reforçar la seva posició, cerca en els texts dels salm 110.
A nosaltres també ens va bé recordar que el Regne no és d'aquest mon, però que hem de viure i conviure amb la gent del món. També ens convé recordar que el Senyor , el resustictat, està per damunt de nosaltres i que nosaltres hem de ser els seus testimonis, i no mai testimonis de nosaltres mateixos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario