10. ...això és el meu cos...això és la meva sang (Mc 14, 12-16.22-26)

"Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món" . Aixi acabava l'evangeli de diumenge passat.

És una promesa que l'Església ha cregut des de fa molts segles que es compleix de moltes maneres.

És amb nosaltres en l'Esperit que ens ha donat, en Pentecosta, per tal de fer-nos testimonis seus; és amb nosaltres en els pobres, -"...quan feis açò a un d'aquests més petits..."- en els l'hem de servir; és amb nosaltres en l'Eucaristia, presència real i pacient en els sagraris de les notres comunitats, que espera la nostra pregària i la nostra contemplació.

Aquests  dos últims aspectes, els pobresd i l'Eucaristia els celebrem conjuntament aquest diumenge, solemnitat del "Corpus Christi".

Certament aquesta festa és la festa de l'Eucaristia, i aquesta és el centre, com ho és cada setmana. Però també han de ser centrals els pobres, els mils de pobres de totes castes que tenim a la nostra societat: els aturats, els marginats, els que no tenen el necessari, i els que necessiten alguna cosa -i en ocasions no saben què és- encara que tenguin diners.

Els pobres i l'eucaristia no es poden separar. els evangelis estan plens de paràboles de convits i banquets de noces en els que els convidats no acuden i els pobres són els cridats. Jesús ha manifestat clarament la seva predilecció pels pobres. Són, com deiem abans, la seva presència constant entre nosaltres.

Servir l'Eucaristia, fer-li homenatge, portar-la pels carrers amb els majors honors no te cap sentit si no servim també amb els mateixos esforços i amb els mateixos honors els pobres. Segurament ho heu sentit altres vegades: la taula de la eucaristia és la taula dels pobres; la taula dels pobres és la taula del Senyor.

No podem deixar tancat el Senyor dins una "gabia daurada", que els sagraris poden semblar sense la presència adoradora dels creients. Pero sobre tot no podem honorar l'Eucaristia sense servir els pobres.

En aquesta Solemnitat del Corpus, siguem testimonis del Senyor i fem-li homenatge també en els pobres. Caritas ho fa cada dia, és l'Església que serveix els necessitats. Donem-li un cop de ma, no tant sols econòmic, que fa falta, també de pregària, de temps, de cor.