6 de junio de 2012

6. Ell no és Déu de morts, sinó de vius (Mc 12, 18-27)

Com serem, en la resurrecció dels morts? Com ens retrobarem amb els éssers estimats que han mort abans de nosaltres? Com s'han retrobat els esposos, per exemple, que han mort amb molts anys de diferència, després d'una viudetat llarga? De qui serà esposa la que ho va ser, en vida, de dos homes?.
Totes aquestes preguntes són les "rèpliques" de la que van fer a Jesús els saduceus, amb idea de confondre'l.
Jesús els fa entendre que la realitat de la vida futura no és com la realitat present. No hem de pensar en una eternitat de morts, sinó de vius! La vida en Déu, que no ens podem imaginar del tot, serà absolutament diferent de la nostra vida a la Terra. En el fons, el que ens diu Jesús és que si el coneixement de Déu ha de canviar la nostra vida ara i aquí, la contemplació de Déu cara a cara ens canviarà del tot, essencialment. El cos gloriós de Jesús ressuscitat, és el paradigma de la nostra resurrecció. No en teim, però, més referències que les que ens narren els evangelis. I no n'hem de voler treure més del que ens diuen.
Deú, és un Déu de vius, que parla en present dels seus amics i servents.
Esperem que l'eternitat, present sense fi, sigui per a tots un temps de comunió amb Déu i els germans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario