La llei i els profetes són puntals per a la religiositat dels jueus. La Llei és l’aliança de Déu amb el Poble d’Israel; els profetes són el recordatori permanent de que aquells aliança és mante amb la promesa de Déu del retorn a la terra en temps d’exili, en temps de desgràcies.
Veient el rumb de la predicació de Jesús molts pensaven que el temps de la Llei i els profetes s’havia acabat, que Jesús proposava un canvi total i absolut de marc, una nova relació amb Déu. Jesús és taxant en la seva resposta: No vol canviat el marc de relació amb Déu, sinó donar a aquest marc la fondària que li correspon.
La proposta de relació amb el seu poble de part de Déu és inextingible. El que cal canviar és la nostra resposta a aquesta aliança.
Els nous valors del Regne no són un canvi, sinó un compliment de la voluntat de Déu, que ha havia manifestat des de segles.
La Llei i els Profetes, que acompanyen Jesús en el moment de la transfiguració, al Tabor, són el fonament de tot el seu missatge: Déu, que s’ha compromès amb Israel, manté la seva promesa, i la du al màxim: enviant el Fill, revelant-se per mitjà d’ell en paraula humana.
A uns mesos del cinquantè aniversari del Concili Vaticà II, coneixent les veus que en ocasions han demanat un nou concili, crec que el plantejament de Jesús amb la Llei i els profetes ens pot servir de referent: el que cal no és canviar el mar de referència, sinó aprofundir-li i dur-lo a terme. Casi tots els que han estudiat a fons els documents del Concili coincideixen en que hi queda encara molts elements per a recepcionar i incorporat a les nostres pràctiques pastorals.
Potser ens serà bo escoltar les paraules de Jesús, aplicant-les en el nostre cor també al Concili.
No hay comentarios:
Publicar un comentario