Passada la diada de la Pentecosta, l'Església ens proposa la celebració de la Trinitat.
És la contemplació de les tres persones d'una manera conjunta, després de celebrar la Resurrecció del Fill, la seva Ascensió a la dreta del Pare i la vinguda de l'Esperit Sant.
No intentaré explicar el dogma. "tres personas distintas y un solo Dios Verdadero". No és fàcil d'explicar i no és fàcil d'entendre.
Els mateixos deixebles de Jesús dubtaven quan el van veure apareixer. El van adorar, "abans, però, havien dubtat".
Els misteris que ens presenta la resurrecció de Jesús, la seva nova existència, més enllà de la mort, les seves aparicions, la seva ascensió, no són comprensibles amb la nostra raó humana. Ens fugen, ens superen.
El que si que està al nsotre abans és la indicació que ens fa Jesús: En nom d'aquest Déu que ens costa d'entendre, en nom de la confiança que ens mereix la coherència de Jesús, la seva predicació i la seva vida, ensenyem a tot el món a complir el seu missatge, compartim amb tots el seu estil de vida.
També hem de creure l'altra gran afirmació: Jesús ens acompanya cada dia, sempre, i amb el seu ajut podem fer-ho tot. La seva presència no és una presència corporal, cm la que compartien els deixebles fins l'Ascensió, però és una presència real. El tenim en els pobres, el tenim en els sagraments, el tenim en els germans, en la comunitat que prega.
Les nostres celebracions comencen sempre en nom d'aquest Déu Trinitat que ens costa d'entendre, però han d'acabar amb l'enviament, també en nom seu, a la realitat més planera, més quotidiana, la dels necessitats, la dels germans, la de la eucaristia i els altres sagraments per fer-lo present entre els nostres conciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario