So 3, 14-18a
Salm 32
El meu cor se n'alegra, la meva ànima s'omple d'alegria,
però necessito que Tu, Senyor, m’ensenyis els teus camins,
em mostris els teus viaranys, perquè et sigui fidel
i perquè em salvis de tot el què m'aparta de tu.
Tu, Senyor, ets el millor mestre, perquè ensenyes amb paciència, ens fas humils, ens tractes amb misericòrdia i ens expliques els secrets de la felicitat que sempre busquem.
Elisabet va tenir un fill i la gent es congratulava amb ella perquè Déu l’havia tractat amb misericòrdia. Zacaries no recobra la parla quan neix el seu fill, sinó quan ha de donar suport a la decisió de la seva dona de posar-li per nom Joan.
Tot és novetat. Déu irromp portant novetat, saltant-se algunes tradicions que no fan res més que repetir el passat sense transformar-lo.
“El seu nom és Joan” és la confirmació de que la mà del Senyor era amb ell, i que sempre hi serà en la vida d’aquest nen.
Aquest naixement no és tan diferent dels altres naixements humans. Tots venim al món com a profecia i com a anunci d'una cosa nova per estrenar. La vida de cada persona és una sorpresa, una promesa, un anunci.
Cada ésser humà que neix porta una empremta de Déu en la seva ànima i un buf de novetat l'acompanya…
És responsabilitat personal i de la comunitat humana fer possible que cada un arribi a ser el que ha de ser.
Què serà d'aquest nen i d'aquesta nena? Doncs la mà de Déu els acompanya…
Vull, com Elisabet, rebre la visita de Maria,
que és la què ens presenta a Tu, la que ens prepara el cor.
Vull, com Maria, deixar-te fer en mi,
ser flexible i generós, estar disponible per a tu.
Vull, com José, acceptar les coses, encara que no les entengui,
tractar tothom amb amor, encara que “em fallin”
i viure amb tu, almenys 33 anys.
Vull, com els teus deixebles, deixar les meves coses i seguir-te, aprendre els teus ensenyaments i seguir els teus camins.
Vull demanar-te que estiguis en mi, que aquest Nadal no sigui un més, sinó que neixis dins meu, perquè, finalment la meva amistat amb tu sigui complerta i definitiva.
• Queda un dia per a celebrar la vinguda de Déu al món. Dedica la teva pregària, un temps serè i assossegat, per posar el teu cor en disposició d'acollir-lo i que es vagi fent vida de la teva vida i motor de totes les accions.
• Acaba d'adornar el teu entorn. Potser podries comentar amb algun veí la possibilitat d'adornar el portal, o l'ascensor, o la porta dels qui ho vulguin, a més de la teva, amb algun missatge cristià o laic, segons l'interessat. Encarrega't de contagiar caliu nadalenc de proximitat i benestar.
• Podries aprofitar per a convidar a casa teva veïns i coneguts a prendre torrons i veure el pessebre, on hi hauràs posat llums, missatges i molta dedicació…
Has sentit mai una immensa tristesa en l'ànima, i l'endemà ja no hi és?
És Déu… que t’ha fet una abraçada de consol i t’ha dit paraules boniques.
T’has sentit mai tan cansat de tot, que fins i tot tenies ganes de morir-te, i de sobte, un dia sents que tens força suficient per continuar?
És Déu… que et duia a coll perquè poguessis descansar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario