No deixa de ser curiós que la tradició ens recordi un martir l'endemà de Nadal. Esteve, de la primera fornada de diaques, va ser el primer de donar la vida en martiri després de l'Ascensió. i és el primer que celebrem després de l'Encarnació.
A aquestes altures, jo no crec que siguin casualitats. L'Església, discretament, ens recorda la vinculació entre el Nadal i la Pasqua, la passió i resurrecció. Així, ho celebram una cosa després l'altra.
Esteve és presentat com a "ple de l'Esperit Sant", tant en la tria dels diaques com en la narració de la seva mort a mans dels perseguidors. Una referència fonamental per als que volem ser seguidors de Jesús. Si no ens deixem omplir de l'Esperit Sant, dificilment poder donar testimoni com ell.
Esteve és, també, patro secundàri de la diòcesi de Menorca. Encara que te nómés dedicada una parròquia a Ciutadella i una capella a Alcaufar, i dóna nom a una de les cales del port de Maó, al terme d'Es Castell, diu la tradició que hi van arribar les seves depulles; ens ho relata la Carta del Bisbe Sever.
Te encara un altra motiu per a ser esmentat en aquest blog: és el patró dels diaques permanentes de Menorca. Així ho ha disposar el bisbe Piris quan l'any 2007 va erigir el diaconat permanent a Menorca. A la nostra diòcesi en som dos, ara mateix.
Si Déu ho vol, amb l'ajud de Sant Esteve, les vocacions a aquest servei eclesial i social creixeran. Demanem-li.
No hay comentarios:
Publicar un comentario