Salm 146
Mateu 9,35-10,1.6-8
El Senyor ens ve a trobar per tots els camins.
Tant si gemeguem, com si ballem,
tant en la dificultat, com en la festa.
Ell viu la vida al nostre costat.
Encara que ens distraguem, visquem atabalats i estressats,
encara que creiem que estem sols, oblidant-nos-en,
la seva llum il•lumina el nostre camí,
com la llanterna del caminant,
que il•lumina només el tros del camí que estem trepitjant,
sense il•luminar tot el camí alhora.
Ell ens surt a trobar-nos cada dia. Ell gaudeix, pateix i estima amb cada un de nosaltres.
No puc parlar; això m'ajuda a escoltar. Una malaltia, un refredat que ens deixa afònics, quantes coses ens ensenya! Saber parlar i saber callar són dues realitats importants en la vida. Diem que és un avorrit qui parla poc. Diem que és divertit qui xerra a sempre.
De veritat? Anem per la vida endollats a les paraules d'aparells electrònics, a auriculars…
Tenim poques coses a dir-nos. Deixem que ens diguin moltes coses. Hem perdut el sentit de saber escoltar. Sentim masses coses i no parem de sentir. Al final, les paraules acaben sent un soroll més en la nostra vida, no neixen de l'existència de l'altre. Per tenir quelcom a dir s’ha de callar, s’ha d’escoltar. Parlar no és el primer. Quan lo primer és parlar, potser no diem res, i, per descomptat, no ens diem res.
Tenim quelcom a dir quan el silenci es fa paraula. Com al principi, en la creació, tot començà pel silenci. No saber escoltar amarga a molts i fa que se sentin sols.
La vida ens proporciona moments en els què, en no poder parlar, esdevenen la millor manera d'aprendre a escoltar.
Aquí em tens,
preocupat per les meves coses,
atent a les queixes del meu cos
i als meus pensaments i pors.
Tu véns a facilitar-me la vida
em recordes que la collita és abundant,
que hi ha poca mà d'obra.
Compta amb mi per al teu regne.
M’envies a les persones més tristes,
a les desencantades i adolorides,
a les qui els fa mal la soledat
i encara les hi fa més mal les ferides de la vida.
Tu comptes amb mi per animar,
per ser l'amic que escolta,
la persona que acompanya,
i qui posa il•lusió en l'altre.
Tu vols que, amb tu,
faci que el malalt se senti millor,
que alleugi els seus complexos i les seves culpes,
que relativitzi problemes i drames.
Aquí em tens, Senyor,
m'ofereixo per a recollir la teva collita.
• Fes una llista de les persones del voltant que et necessiten i de les organitzacions o grups en què podries participar per tenir més força per a canviar el món i construir la justícia.
• Estigues especialment atent a les persones, sentint que aquesta són els sembrats que el Senyor et presenta per a que treballis.
• Passeja't pel poble per descobrir les organitzacions que treballen pel bé comú.
La crida de Jesús és una oferta de felicitat,
una manera diferent de viure,
una forma concreta d'estar en el món,
un estil fratern i humà que rescata el millor que hi ha dins la persona
i la magnífica, fent-la gairebé divina.
El Senyor sempre ens recorda que donem gratis
el que hem rebut gratis,
en aquests temps en què tot té un preu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario