21 de diciembre de 2011

preguem l'Advent

DESEMBRE 21

So 3, 14-18a
Salm 32
Lluc 1,39-45


Que sonin tots els instruments, que tot el món vessi d'alegria, que sonin totes les músiques, que surti per les finestres l'alegria de les cases, que els parcs floreixin, que fem un menjar especial, que convidem els amics, que ballem fins esgotar-nos, que circuli la tendresa pel món, perquè Déu ve a nosaltres per fer-nos com Ell, perquè tinguem una vida plena.
REFLEXIÓ

Què ho fa que la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me! Isabel està embarassada. Maria ho sap. I corre a ajudar-la. Acaba de dir: “Sóc l'esclava del Senyor”, i comença fent d’ “esclava”, servidora de la seva cosina Elisabet…

Un “petit” detall per a constatar que allò que ha dit, ho diu de debò. Fer-nos “esclaus” de Déu es tradueix en ser “servidors” dels germans.

“És massa!”, exclama Isabel quan la veu.

És massa que em vingui a veure la mare del meu Senyor! És massa que Déu se’n recordi de mi!

Sempre diuen el mateix els senzills. No se senten dignes de Déu… Els arrogants no s'assabenten de les coses senzilles en les que hi és Déu. Als senzills, qualsevol gest de Déu els hi sembla excessiu.

El Messies visita Isabel perquè Maria el porta dins. Com avui: Déu pot visitar a d’altres, si els que l'han rebut el porten, l'acosten…

Isabel proclama: “Beneïda tu entre les dones i beneït el fruit del teu ventre. Feliç tu que has cregut”.

Això: “Beneïda perquè has cregut, perquè te n’has fiat de Déu”. No hi ha cap més raó més gran. Beneïda perquè has cregut i això ha fet que Déu actuï.

Avui ,això mateix, també és veritat i és vàlid.

ESCOLTA, SENYOR ...

T'hi hem fet lloc,
t'estem esperant,
perquè et necessitem per a:
apaivagar els nostres ritmes,
omplir de tendresa les nostres llars,
embargar amb la teva pau les nostres lluites,
il•lusionar amb novetat les nostres rutines,
dinamitzar els nostres cansaments,
arraulir les nostres tristeses,
enfortir les nostres pors,
obrir-nos camins nous,
ensenyar-nos a estimar millor,
potenciar la nostra fraternitat,
suggerir la creació del teu Regne,
entusiasmar-nos a revitalitzar l'Església,
inventar la comunicació en la família,
reenamorar les parelles avorrides,
tornar criatures els ressabiats i doctes,
fer-nos servidors els uns dels altres,
esdevenir sorpresa,
ajudar-nos a ser llum i sal dels qui ens envolten,
convertir-nos en tu, allà on siguem.

No ens deixis de la mà, Senyor,
que amb tu, tot és possible…

SUGGERIMENTS

• Nadal s'acosta. Atura't de tant en tant, al llarg del dia, per a adonar-te de la necessitat que tens de Déu i del regal que és que Ell arribi a la teva vida.

• Podries anar preparant algun regal o guarniment significatiu, com ara, retallar unes cartolines amb frases de l'evangeli i posar-les en una cistella, al costat del pessebre, perquè a partir de Nadal puguis convidar als teus familiars o visitants a agafar-ne una i comentar-la. Per als nens poden ser com un joc de cartes o missatges de Déu (“Veniu a mi els que esteu cansats i afeixugats, que jo us faré reposar”, “Si algú vol ser el primer, que es faci el servidor de tots”, etc).

PENSAMENT:

Nadal és cada dia de l'any en què una persona s'acosta a una altra per anomenar-la germà, i tracta-la com a tal.

No hay comentarios:

Publicar un comentario