18 de octubre de 2012

18. Segadors (Lc 10, 1-9)

La tasca del segador és molt dura, però és tan sols una part de la tasca. Hi ha altres feines que complementen la dels segadors, llaurar, sembrar, retirar herbes, assegurar que els animals no hi pasturin,...

És una tasca de complementarietat, que no es pot dur a terme sense la cooperació amb altres treballadors. Tot i la seva duresa és una tasca agraïda, la que assegura el menjar per passar un any, si tot ha anat com toca i s’han fet bé les feines.

És una tasca de jornalers, que saben que la terra que conreen no es seva, però que l’han de tractar encara millor que si ho fos.

El missatge de Jesús vol definir amb auestes característiques el seus enviats. Amb tot afageix que hem de ser gent de Pau. La nostra presència ha ser una presència que porti pau, d’altra manera no podem transmetre els valors del Regne.

Sense confiar en les pròpies forces, sinó posant la tasca en mans de Déu, sense bastó, sense sarró. Sense defensa possible, però mantenint-nos al marge de la violència, com els anyells enmig de llops.

Tot un seguit d’imatges suggerents, que ens poden ajudar a dibuixar el perfil de l’evangelitzador, el missioner, i també del nou-evangelitzador, el testimoni de fe creïble en els nostres temps i els nostres ambients.

Amb aquest perfil, aconseguirem una pastoral molt més propera, molt més personal, integrada en la societat, segurament ben valorada. Si aconseguim açò, el missatge de l’Evangeli ja haurà començar a arribar abans d’obrir la boca per parlar de Jesús.

No hay comentarios:

Publicar un comentario