Una vegada més,
Jesús posa de manifest la diferència entre el compliment de la Llei i els
valors del Regne. Les exigències per a complir la llei són unes, però per a
viure d’acord amb els manaments del Regne,
se n’han de complir unes altres.
Estrictament tant
el levita com el sacerdot són complidors de la Llei, però no són capaços de
posar la persona ferida en el lloc que exigeix Jesús. En el Regne de Déu les
persones estan per damunt de les lleis i atendre les persones mai por set causa
d’incompliment de la Llei.
El qui vol posar
a prova Jesús es troba en una situació que no hvia previst: entre una resposta “legalista”
que el farà quedar bé amb els fariseus i els mestres, però en evidència davant
Jesús, i una resposta més propera als plantejaments de Jesús que el posarà en compromís amb els jueus complidors.
Jesús empra aquest
sistema en moltes de les seves paràboles, en les que allò que sembla lloable en
un primer moment, al final acaba en ridícul davant el gir que Jesús dóna als esdeveniments.
Per als jueus el fet
que un samarità sigui posat com a exemple per davant dels sacerdots i els levites
és ofensiu, ja que consideren els samaritans com a “jueus de segona”, casi infidels
per no reconèixer la supremacia del Temple de Jerusalem.
Amb tot, Jesús ens
el proposa com a model: “Vés, i tu fes igual”, ens dirà. “Ves” i atén els
necessitats per damunt del que es “de llei”; “ves” i deixa perdre el teu temps
acompanyant qui ho necessita; “ves” i comparteix els deus diners amb els que no
poden pagar per a la seva pròpia subsistència, “ves” i ...
Jesús no ens
demana res de l’altra món, perè ens fa anar molt més enllà del que les “normes”
ens exigeixen. Intentem anar sempre una passa més enllà de les normes, per a
acostar-nos a les persones que ho necessiten!
No hay comentarios:
Publicar un comentario