9 de octubre de 2012

09. La millor part (Lc 10, 38-42)

Encara que el text sembla afavorir la contraposició entre acció i contemplació, hem de procurar veure que tant una com altra són imprescindibles.
A la casa dels amics de Jesús, una de les germanes es fa càrrec de la atenció humana, mentre l’altra s’encarrega de l’atenció espiritual. Una i altra són necessàries fins i tot des del punt de vista del “protocol”: Si no li donem “pa i aigua”, malament; si el deixem tot sol, malament.
L’equilibri entre l’acció i la contemplació és proposat per Jesús amb la seva vida i a Marta li posa en evidència que no ens hem de preocupar  exageradament per cap de les coses d'aquest món.
La contemplació, posar la nostra vida en presència de Déu, és el que ha de donar sentit a la tasca que desenvolupem, també a les més humanes, també a les que en aparença no tenen a veure amb l’esperit.
Estar en presència de Déu dóna un sentit diferent a totes els coses que feim, també les més senzilles. Maria, escollint aquesta opció mes contemplativa, pot donar sentit a qualsevol activitat, però la pura activitat no pot donar sentit a la vida.
Com passa en una barca enmig del mar, si ens quedem tan sols contemplant la posta de sol, sense adonar-nos, anirem arronsant, potser fins a les penyes; si veritablement volem gaudir de la posta de sol, hem de mantenir la posició, anar fent camí, alhora que el sol fa el seu.
Posar els ulls en Déu ens manté en acció en el món. No deixem que el món ens faci tancar els ulls a Déu

No hay comentarios:

Publicar un comentario