16 de octubre de 2012

16. purifiqueu per fora... (Lc 11, 37-41)

Una de les fixacions dels fariseus eres les purificacions. Tot havia de ser purificat: després de venir del mercat, després de les menstruacions, abans de menjar, després dels sacrificis... Un caramull d’ocasions, algunes amb sentit sanitari, altres religiós, altres amb un sentit amagat que amb els temps s’havia perdut.

Jesús és més pràctic i aprofita totes les ocasions per a transmetre el seu ensenyament, la seva nova manera de veure les coses. Com que les purificacions rituals parlen tant sols de l’exterior de les copes, Jesús proposa de manera subtil la importància del interior de les coses i de les persones.

Segurament els fariseus eren purs segons la lletra de la Llei, però molts tenien els cors molt enfora de l’esperit de la Llei. Jesús fa referències al interior en altres ocasions, parlant amb els fariseus, perquè ell sap que no són les paraules o els gestos el que importa sinó el cor, per molt que pensem (i en ocasions és cert) que els gestos són reflex del cor.

Complir els preceptes manats, els cànons del Dret Canònic, els dejunis i les abstinències, no ens assegura que el cor estigui en sintonia amb el Regne. Tampoc poden assegurar el contrari: Estar en situacions irregulars (separats, divorciats, ajuntats, etc) no vol dir que en el fons del cor sentin i intentin viure els valors del Regne.

Intentem veure els cors de la gent. Si anem amb el “Codi de Dret” per davant, segurament ens equivocarem i, a més farem mal a moltes persones. És més important estar prop de la gent i ajudar-los a entendre quin camí han de fer que donar-los un cop de “Cànnon” al cap. Siguem hàbils com Jesús, aprofitant les ocasions per a acompanyar en el camí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario