la normalitat "anormal"

Cada un voldria que allò que considera "normal" fós habitual. Malauradament, com ja us comentava la setmana passata, la "normalitat dels darrers dos mesos, ha esdevindut "extraordinari". no tenir la obligació d'anar a la feina per estar "de baixa" feia que la meva aportació al Blog fos facil, puntual i duaria. ara, des de la feina, la cosa s'ha complicat. Si no ho faig al matí, cosa dificil, el capvespre s'escurçá pruo que arriba el vespre i no he tingut temps (o no hi he pensat més). 
Afortunadament, en Bep és constant. De moment no ha fallat més que per força major.
avui "toca" posar-ne tres  de gloses. la de diumenge, la de dilluns i la d'avui. M'heu de perdonar, però va com va...

primer la de diumenge...

de vegades les nostres menifestacions de la experiència de Déu poden semblar una exageració, o una mentida, sense pal·liatius. dependrà de la nostra capacitat de convicció i de la nostra coherència. tant una com altra faran que qui ens escolti ens cregui. no val dir "ser creient és fàcil i divertit", amb cara de "pomes agres"; no val convidar al compromís renegant de les nostres obligacions; no val convidar a una vocació consagrada manfiestat desunió amb els germans, cansament personal i manca de diàleg amb els fidels.

si no ens pasarà com a la granita, que tenint tota la raó del món, va passar, als ulls de l'altra, com mentidera.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                           


Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el Món.
Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne.


Una granota, que sempre havia viscut en un pou, va quedar sorpresa es dia que va veure a prop des pou una altre granota.


- D’on has vingut tu?
- De la mar, jo visc a la mar.
- I com ès la mar? Ès tan gran com aquest pou?
- Sa granota de la mar va esclafir a riure, i va dir: No hi ha comparança.

Sa granota des pou, fingia d’estar interessada en lo que sa seva visitant deia respecte de la mar, però en es seu interior pensava:

- De totes ses granotes mentideres que he conegut al llarg de sa meva vida, aquesta ès, sense cap dubte, sa més mentidera de totes... i sa més cínica!


Quan rallam del regne de Déu a algú que mai ha detectat en sí mateix cap experiència de Déu, només ens pot tractar de mentiders i d’estar tocats des bolet, però...

Quan, amics, ens sentim fills
Des principi generador
Que fa créixer sa creació,
Quan arriba es moment precís
En que veig s’equivocació
I s’hem atorga es perdó
Ja em sent en el paradís.
I en que sembli un filicomís
Vam néixer per rei i pastor
Anam a experimentar-ho
...I arrancarà s’encís.

Bep Guàrdia