14 de noviembre de 2010

"A Dios rogando...!"

No hem de deixar tota sa feina a Déu! Açò ens volia dir Santa Teresa o sant Bernat (ara matiex no si quin era dels dos) amb aquesta dita "...y con el mazo dando!". Creure en la pregària no ens ha de deixar aturats davant les necessitats dels altres, ni davant les injústícies, ni davant els errors dels germans.
Déu ens demana que hi posem un poc, (tot el que puguem) de part nostra.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                                           

Dissabte XXXII de durant s’any.
Però quan el fill de l’homo vindrà, ¿creieu que trobarà fe a sa terra?


Hi havia un homo que passava grans penúries econòmiques i ja feia molt de temps que cada dia anava a pregar Déu que li concedís treure de la loteria per tal de poder resoldre el seu dèficit. Alguns anys després, en una de les denses pregàries, a la fi Déu li va dir:

- Fill meu, Jo et vull ajudar per tal que puguis saldar els teus deutes i a la fi puguis dedicar totes ses teves forces a servir-me... Però al manco compra es dècim!!!

Sa pregària consisteix
En una actitud adoptar
En sa que em solec meravellar
De veure tot lo que existeix,
I dins el cor se m’imprimeix
Es do de sebre observar
Que tot allò que un mateix fa
Ès molt petit, reconeix;
Sempre amics hem de pregar
Però as martell hem de picar
Que Déu tot lo bo concedeix.
Bep Guàrdia

No hay comentarios:

Publicar un comentario