10 de noviembre de 2010

Cuidem el seu humà... en el seu conjunt

Que sóm cos i ànima, ho hem sentit dir sempre; que una i altre estiguin molt relacionats, implicats fermament entre si, no sempre ho veim tant clar. Els problemes de l'esperit, en ocasions es transformen en problemes físics, en malalties; al revés també, un esperit sa i ferm, pot ajudar a guarir un cos enmalaltit.
El que lo passa a Jesús, en l'evanglei d'avui, està relacionat amb açò. Dels deu leprosos que ell envia als sacerdots, només un queda curat de cos i d'esperit. Els altres nou només es curen de la lepra, (no ho dubtarem) però segueixen pensant només en ells: no són agraïts, van a arreglar la seva situació...
Un, tan sols, és curat "integralment", i deixa de banda els seus interessos (li convenia molt arreglar la seva situació d'impuresa ritual per a poder tornar a viure a casa seva, en el poble, i treballar, etc) per a tornar enrera i donar les gràcies.
Siguem agraïts i sapiguem tornar a donar les gràcies a qui ens dóna un cop de ma, un somrís, ...
Serà senyal que esteim sans del tot, i que el nostre esperit guaideix de bona salut.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                         

Dimecres XXXII de durant s’any.

En veure’ls Jesús els hi digué:
Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Lc 17,11-19


Una dona estava inclinada sobre la víctima d’un accident de tràfic, i la multitud ho observava.

De cop, es va veure decantada per un homo que li va dir: “Faixi el favor de fer-se a un costat. Jo tenc fet un curs de primers auxilis.”

La dona va estar durant uns minuts observant lo que aquell individu feia amb sa víctima. Llavors, li va dir tranquil·lament:
“Quan arribi es moment d’anar a cercar es metge, no es preocupi: ja som aquí.”


- Moltes més vegades de les que ens imaginam, el metge ja ès aquí... ¡molt aprop (de vegades dins) de sa persona a a tractem d’ajudar!


De manera que fem-li els primers auxilis. ¡Però cridem al metge!

Es cos hem d’haver curat
Quan es cos defallia,
Però jo mai deixaria
S’esperit descuidat.
Inclòs sa pitjor malaltia
Quan un en Jesús confia
Es torna oportunitat
I un es pot sentir curat
D’allò que es seu cos patia.
Bep Guàrdia

No hay comentarios:

Publicar un comentario