la fe i la experiència

II Diumenge des temps ordinari.
Mireu-lo! Ès l’Anyell de Déu, el que es carrega tota la dolenteria del món i la destrueix!

Un diàleg pres de s’ Evangeli:

“I vosaltres”, va demanar Jesús, “qui deis que soc Jo?”

Prenent sa paraula Simó Pere, va contestar: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”.

I Jesús li va dir: “¡Benaurat ets, Simó, fill de Jonàs, per que no t’ha revelat açò sa carn ni sa sang, sinó el meu Pare que està al cel”

Un diàleg de nostres dies:

- Jesús: “I tu, qui dius que soc jo?”

- Cristià: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”.

- Jesús: “Molt ben respost. Però quina llàstima que ho hagis après de sa carn i sa sang i no t’ho hagi revelat el meu Pare que està al cel...!

- Cristià: “Tens raó, Senyor. He estat enganyat. Algú em va donar sa resposta abans de que el teu pare del cel tingués temps de rallar. I em meravella sa saviesa que vares demostrar al no dir res a Simó i deixar que el teu Pare rallés primer. Però no tinc cap raó per donar-lis sa culpa o per lamentar que aquest algú hagi estat present els primers anys de sa meva vida. Ès a jo mateix a qui he de culpar. Per que no he tingut sa suficient fermesa per a no deixar-me inundar per sa seva veu; ni es valor per cercar per jo mateix; ni sa determinació per esperar a que tu rallessis; ni sa fe en que algun dia, a algun lloc, hauries de rompre es teu silenci i em rallaries.”

Perquè el Messies he de trobar?
Pot suggerir-me sa gent
Si jo ja visc feliçment.
Sempre sa vida sol girar
I tot sol he de caminar
En que sigui a darrer moment
Ell ès qui em sol acompanyar

Jo crec que Ell ès es referent
Per feliç vida trobar
I des començ fins acabar
Gaudir moment a moment.
I fer camí tranquil•lament
per as silenci retornar

No basta amics es creure
Lo que es profeta sol dir-ho
Hi ha que experimentar-ho
Per dins des braços de Déu jeure
Es seu exemple agafar-lo
A n’ es seus ulls mirar-lo
I de sa seva vida beure