17 de marzo de 2011

la pregària, sempre la pregària

Jesús ens vol fer entendre que no es possible que Déu es desentengui de nosaltres, si li demanem alguna cosa. L'exemple dels pares és bo. tots tenim experiència, sino de pares, almanco de fills. I sabem que no ens donen res dolent. En ocasions, no entenem perque ens dónen el que donen, però seriosament sabem que és el millor que ens poden donar.
Igual passa amb el Pare del Cel. de vegades no entenem perquè ens envia dificultats, però finalment tot ens fa creixer.
El relat de la reina Ester, a la primera lectura, ens fa pensar en la importància de la educació familiar en l'aprenentatge de la pregària. Igual que ella, tots guardem com a referent el que hem vist dfer a la família. Si els pares llegeixen les fills són llegidors; si els pares són futbolers, els fills segurament ho són; si els pares preguen, els fills...
No tinguem por ni de demanar al Pare forces per a passar les dificultats, ni de fer-ho amb els fills, davant els fills. Potser se'ls encomanarà "l'afició"

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                      

No hay comentarios:

Publicar un comentario