Salm 22
Mateu 15,29-37
Déu eixugarà totes les nostres llàgrimes
i farà que el nostre cor ho celebri,
perquè gaudim del banquet de la vida,
perquè ho celebrem i ho gaudim amb la bellesa que ens envolta
i amb els detalls d'afecte que ens regalen els altres.
El sacrifici és part de la vida. És quelcom que hom ha d'assumir. No és quelcom que haguem de lamentar. Hi ha paraules de moda: “comoditat”, “el què és fàcil”… Hi ha paraules que avui fan por: “això costa”, “hem de caminar”, “això ocuparà molt de temps”, “és molt difícil”…
El comerç està muntat sobre missatges que proclamen una vida fàcil, sense problemes. Els problema ve quan una vegada desempaquetat allò què hem comprat, no funciona, s’ha fet malbé, ens deixa penjats… Aleshores ens adonem que les coses fàcil no existeixen. Que res ens estalvia les dificultats. Tot el què ens facilita la vida també ens la complica, d'alguna manera. El dia que no hi ha llum és una tragèdia. Palpem que depenem d'un fil, d'un raig de llum…
No tot és tan fàcil com ens diuen. Un dia o un altre ens hem de baixar de la comoditat i afrontar la vida amb els seus problemes, amb la seva cara i la seva creu, amb els seus disgustos i alegries. És normal. No és quelcom que haguem de lamentar, sinó d'assumir. Quan tu et sacrifiques per alguna cosa, per algú… no estàs perdent res. Estàs donant, estàs lliurant la vida. No hi ha lliurament sense una mica de “dificultat”. No hi ha preparació de Nadal sense sortir dels camins de sempre…
Venim a tu cansats,
tolits, estressats, adolorits,
cecs, sords, indiferents,
distrets i malalts de moltes coses.
Venim a tu perquè ens curis,
perquè posis la mà damunt nostre
ens redrecis, ens omplis de salut,
i ens alliberis de l’autocompassió.
Venim a tu famolencs:
de compartir tot el que tenim,
d'ensenyar el què sabem,
de regalar l'amor rebut.
Venim perquè ens saciïs el cor,
ens alliberis d'ansietats i desitjos,
ens netegis de competitivitats
i ens facis viure en comunitat.
Venim perquè ens facis germans,
perquè impulsis en nosaltres el compartir,
• Mira de posar atenció especial, durant tot el dia, en somriure i en sentir l'alegria del consol de Déu.
• Aprofita per a sortir a trobar algú que està trist o li pesa la vida, per “eixugar les seves llàgrimes” i acompanyar el seu dolor, com Jesús fa amb nosaltres.
(Ho pots fer fent una trucada, una carta, una visita o un detall…).
• Estigues atent a la quantitat de coses i aliments que tens de més, mentre d’altres no tenen el necessari.
• Intenta parlar d'aquests temes en família.
Vivim temps d'individualisme i hedonisme;
el consum desenfrenat ens arrossega a tots;
és difícil mantenir-se al marge i no caure en la temptació de tenir,
d'aparentar, del poder i del prestigi.
La dimensió materialista de la persona es valora en excés,
mentre la parcel•la espiritual és oblidada i es va perdent.
El cristià d'avui o és un místic o no sobreviurà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario