29 de noviembre de 2011

preguem l'Advent

DIMARTS DE LA PRIMERA SETMANA D'ADVENT

Isaïes 11, 1-10
Salm 71
Lluc 10,21-24
Déu sap que la vida no està feta de grans conceptes,
sinó de petites coses que se senten.
Ell ens parla al cor,
si sabem fer silenci
si apaguem tots els sorolls.
Ell revela els seus secrets a la gent més senzilla,
en comptes dels savis i els entesos.


REFLEXIÓ

T’estava esperant i no vas venir. He volgut donar una sorpresa a la "persona que espero i surto a esperar-la”. Rumio per on vindrà: “Passarà per aquí,…, em va dir que vindria a tal hora ...". I em duc cada desengany! La persona que esperava ha passat per un altre camí, ha canviat d'hora, s’ho ha repensat…

Al final em dic ami mateix: “La propera vegada, res de sorpreses; les coses ben concretes i definides: dia, hora, lloc ...".

Aquesta experiència m'ha fet pensar en el què vivim en aquest temps d'Advent. No es tracta de “sorprendre Déu que arriba”, sinó de “deixar-se sorprendre per Déu”. No hem de sortir a buscar-lo. Ell ens va a buscar.

L'important no és “imaginar” per on "passarà” Déu. Déu no necessita consellers. Déu no admet que nosaltres li fem les planificacions. Ell ve per allà on vol, per on menys l’esperem. Déu no demana cita prèvia. Déu es fa trobadís per allà on passem.

Esperar a Déu no és anar-lo a buscar a un lloc, sinó estar a l’aguait per a reconèixer-lo pel camí que anem fent.

Res de sorprendre a Déu!

Sí, deixar-se sorprendre per Déu!

ESCOLTA, SENYOR ...

Molts profetes van desitjar conèixer-te del tot,
i Tu m'has regalat la teva amistat,
m'has revelat els teus secrets
i em fas sentir la teva presència.

Et dono gràcies, Senyor, perquè m’has triat,
per convidar-me a ser el teu deixeble,
per fer-me gran en la meva fragilitat
i per tenir pensats gran somnis per a mi.

Em regales capacitat de contemplació,
m'ajudes a gaudir de la bellesa,
em tens sempre abraçat
i poses sobre mi la teva mà.

Amb tu floreix la justícia
i la pau ens envolta a tots,
ens fas compartir amb el germà
i no descansar fins que tots visquin bé.

Tu ets una benedicció per al que et coneix
i per als que ens reunim en el teu nom.
Tu plenes nostre cor d'entusiasme
i de desitjos de construir el vostre Regne.

SUGGERIMENT

• Escriu una carta a Déu agraint que t’hagi cridat a seguir-lo.

• Pren consciència de les teves fragilitats personals, reconeixent-les i oferint-les al Senyor.

• Fes una pregària basant-te en els errors i les mancances dels qui t’envolten, acceptant i prega per ells amb tendresa i misericòrdia.

Moltes vegades les persones que fan servir un to fort o agressiu és perquè se senten insegures i petites.

Qui està segur no necessita fer ús de la violència ni presumir de les seves seguretats, simplement viu amb elles. La relació amb Déu facilita l'autoconeixement i l'autoestima, generant reconciliació amb un mateix i amb el què Déu va fent en cada un.

No hay comentarios:

Publicar un comentario