Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres. Gn 1,20-2,4a
Un homo es va trobar amb un ou d’àguila. S’el va endur i el va col•locar as niu d’una gallina de corral. S’aguiló, va ser incubat i va créixer amb sa pollada de dita gallina.
Durant tota sa seva vida, s’àguila, va fer lo mateix que feien els polls, pensant que era un poll. Gratava sa terra cercant cucs i insectes piulant i cloquejant. Inclòs espolsava ses ales i volava uns metres per s’aire, com els polls.
Varen passar els anys, i s’àguila es va fer vella. Un dia, va divisar molt per damunt d’ella, en el límpid cel, una magnífica au que surava elegant i majestuosament per entre ses corrents d’aire, just movent ses seves poderoses ales daurades.
Sa vella Àguila mirava sorpresa cap amunt
– Que ès açò?
Va demanar a una gallina que estava devora d’ella.
- Ès s’àguila, es rei de ses aus, però no pensis en açò, tu i jo som diferents que ell.
Va respondre sa gallina.
De manera que s’àguila no va tornar a pensar-hi. I va morir pensant que era una gallina de corral.
Cap a Déu va bé caminar
I fer-ho amb confiança
Es cos només ès cobejança
De s’esperit que dins hi ha
I aquest no l’hem de confinar
A nostros bens i estança
Quan un en esperit avança
Es sent com si pugui volar
I es que el Déu que ens va crear
Ho va fer a sa seva semblança
No hay comentarios:
Publicar un comentario