El Fill de l’home ha de patir molt. Els fills de Déu pateixen molt en molts llocs del món. La declaració de Jesús anticipant la seva mort, és un anunci que vol preparar els deixebles per al patiment de la seva mort, avançant també la seva resurrecció.
Després, els homes has seguit patint a mans dels homes, amb un total menyspreu de la vida dels altres. Esclavatges, persecucions, guerres, injustícies, opressió, maltractes... La llista seria molt llarga. El Fill de l’home pateix en cadascun d’aquests patiments, com acompanya també en els patiments més personals, malalties, mort, angunies, desolació, solitud... aquesta llista també seria molt llarga.
Jesús vol que el seu patiment sigui conhort per a tots els patiments, perquè la seva resurrecció venç la mort per sempre, però no ens estalvia els patiments i els dolors d’aquesta vida. Ens dóna, però una esperança: La mort no te ja la darrera paraula. Encara que al nostres ulls humans la mort sigui un punt i final, als ulls de Déu, i per tant als ulls de la fe dels creients, la mort tant sols és un punt i seguit.
La certesa de la resurrecció de Jesús i la seva promesa de que tots ressuscitarem el darrer dia ens ha de donar esperança per a enfrontar aquest patiments i per a enfrontar la mort pròpia i dels nostres essers estimats. Però no ens traurà mai el dolor de la separació, el punxó de l’absència, l’agulló del buit que ens deixa aquella persona estimada.
Hem de ser capaços de compaginar aquests dos sentiments: el dol i l’esperança. Segur que d’entrada el dolor farà molt difícil trobat els colors de l’esperança en el nostre entorn, però poc a poc, entre llàgrima i llàgrima, si li donem opció, l’esperança anirà guanyant terreny, com un arc de Sant Martí després de la pluja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario