La relació entre mares i fills és molt especial. M’atreviria a dir que única en el gran ventall de les relacions humanes. És, amb diferència, la relació més estreta que es dóna entre dues persones.
Amb tot, Jesús, a la creu, s’atreveix a introduir elements externs en aquesta relació, una relació que ha portat a sa Mare a estar al peu de la creu. Diuen que mai els pares i les mares haurien d’enterrar el seus fills; el decurs natural de la vida fa que generalment els pares mores abans que els fills. Tant sols ocasionalment, per accidents, per malalties, de manera violenta, els fills avencen els paren en la mort. Si aquesta mort es produeix a mans de botxins de manera injusta, el dolor de la mare ha de ser especialment gran
Jesús amb el seu gest encomana sa Mare a Joan, per tal d’assegurar la seva subsistència material, però també encomana Joan a Maria, per tal que l’acompanyi com a un fill, per tal d’assegurar-li en creixement espiritual.
En Joan esteim representats tots els creients. Per tant tots hem de tenir Maria com a Mare, per tal que ens acompanyi i ens ajudi a créixer. Maria, que va veure i viure el creixement humà i espiritual de Jesús, que li va mostrar des de les coses més senzilles fins a allò més gran, ens ha d’ajudar a nosaltres a fer el nostre camí.
Igualment, hem d’acompanyar Maria amb la pregària. Pregar Maria, posar-la com a intercessora nostra és una via segura per a arribar al Pare. Maria, mitjancera de totes les gràcies, ens ajudarà en allò que li demanem.
Jesús, en els moments de més dolor per Maria, li obra tot un món, li dóna tota la humanitat com a fills. Ella, com Joan, va acceptar aquest encàrrec de Jesús a la creu. Facem també nosaltres el mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario