Les propostes de Jesús per al Regne són en tots els temps realment sorprenents. Els valors que regien en el seu temps queden totalment capgirats amb la proposta que fa Jesús. Malauradament els valors del nostre temps no han canviat massa d’aquells.
Estimar qui ens estima, fer el bé a qui ens pot ajudar són propostes que ens semblen raonables, fins i tot naturals. Però les proposicions que fa el Mestre surten de tota lògica. “Estimar els enemics” ens sembla un contrasentit; “pregar pels que ens calumnien” és un repte difícil; “parar l’altra galta” va més enllà del que es pot demanar, als nostres ulls.
El “quid” de la cosa està precisament en els nostres ulls, tant diferents dels de Jesús, que mirem amb la mirada de Déu. Als ulls de qui està disposat a donar la vida, estimar els enemics, parar la galta, regalar el vestit i el mantell, és no-res.
Amb tot, encara es torna més exigent: si res de tot açò ho fas esperant una recompensa o un reconeixement, no te mèrit en absolut. Totes aquestes propostes, aquestes “gestes”, s’han de fer gratuïtament.
La recompensa, com la que arriba al sembrador, és veure multiplicada la seva sembra. Qui ha estat generós a la sembra, serà assaciat en la collita ; qui hagi estat curt en la sembra, rebrà també una collita escarransida.
La vida serà per a nosaltres com un mirall, que ens retorna allò que nosaltres feim al seu davant: Si feim ganyotes, ens torna males cares; si feim un somrís, ens retornarà cares amables.
Si donem tant com podem, la recompensa rebuda serà absolutament generosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario