Les indicacions de Jesús són clares i concises en tres línies ho te tot dit: en mans de Déu, sense seguretats humanes, amb la confiança posada en la força de l’Evangeli. Sense forçar a ningú a acollir la Paraula, però amb unes actituds que convencen, que fan pensar i canviar la manera de ser dels que ens coneixen.
Amb tota la claredat del text, la història de la evangelització ha anat per camins molt diferents dels que Jesús indica en aquest text. La nostra capacitat de perdre el sentit de les paraules de Jesús ha fet al llarg dels segles i en ocasions encara ara que intentem fer arribar l’evangeli amb les nostres forces, amb les nostres tècniques, amb els nostres diners.
La llibertat dels que escolten mai ha de ser coartada. És la seva decisió i no som nosaltres els que la hem de valorar. El que ha ser ferm no és el nostres judici, sinó el nostre testimoni. Si la nostra societat ens veu de la mateixa manera que els contemporanis veien arribar els Dotze, sense pretensions, sense prepotències, amb l’alegria immensa que proporciona saber que has trobar alguna cosa que dóna sentit a la vida, possiblement la recepció que en farien de la Paraula que els volem transmetre seria ben diferent.
L’Església, al llarg dels segles ha estat envoltada de circumstàncies que l’han fet perdre en centre d’atenció que Jesús proposa en aquest text: posau-ho tot en mans de Déu, confien plenament en Déu i en Mi, diu Jesús.
En el moment en que l’Església es replanteja la seva tasca evangelitzadora, serà bo que recuperar aquest esperit. Anunciar Jesús des de la senzillesa i la humilitat, però des de l’alegria i la convicció seran les millors estratègies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario