Per dues vegades en l’evangeli d’aquest diumenge Jesús posa en evidència que els valors del Regne no són els del món. Ens recorda la vocació de servei i ens posa un infant com a model.
Tant una com altra indicació van totalment en contra del sentir general del món en el seu temps i en el nostre. Les ganes de ser el primer, de guanyar, de tenir poder, que són les propostes del món, es veuen contrarestades per l’exemple d’un infant i d’un servent. Cap dels dos tenia cap poder de decisió ni tant sols sobre la pròpia vida.
Nosaltres, com els deixebles, callem davant les recriminacions de Jesús. Sabem que la nostra línia d’actuació és lluny de tenir el serveix com a eix; és molt lluny de ser desinteressada i innocent com la vida d’un infant.
Acollir un infant no és només asseure’l al nostre costat; posar un infant al mig, no és convertir-lo en un “adult petit”. Acollir, posar al centre és convertir l’infant en referent, en punt fix sobre el que podem articular la nostra ruta, convertint-lo en punt d’arribada.
Igualment, fer-se servidor vol dir estar a disposició, des de la discreció, des de les bambolines. Prendre com a referència el servidor ens ha de fer fugir dels protagonismes innecessaris, sense refusar les responsabilitats de les nostres actuacions.
El món, com diu el llibre de la Saviesa ens posa trampes, per a fer-nos equivocar el sentit. La nostra actuació en la defensa dels valors del Regne, de la justícia, de la solidaritat, de l’austeritat, de la capacitat de compartir, fa que el món actual ens proposi com a model d’èxit el contrari. La nostra actuació incomoda el món? Signe de que esteim en la línia dels valors del Regne. Mentre el món ens vol fer creure que l’èxit és ser el primer, Jesús ens diu que hem de ser com a infants, com a servents.
D’aquestes invitacions del món neixen les dificultats de relació entre uns i altres. Servents discrets, infants ajogassats podem ser molts, tots en el mateix nivell, però tan sols un pot ser el primer, només un el millor.
Jesús ens demana que la nostra aspiració sigui aquesta: compartir uns amb els altres el lloc dels servidors, dels infants que juguen junts.
Entendre que els infants són el model ens farà reconèixer Jesús en els que són infants, en els que pateixen, en els pobres d’esperit o de diners. I acollint aquests acollim Jesús. Llavors tindrem en Pare amb nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario