“Mal si cornes, mal si no cornes” Aquesta és la queixa que ens planteja l’evangelista Lluc, en boca de Jesús. Si el Baptista és auster fins a l’extrem, malament; si ell comparteix taula amb qui el convida, malament.
En el fons, però, hi podem veure una crítica a la nostra inactivitat, a la nostra manca de implicació en la transmissió de la fe, en el testimoniatge que acompanyi altres al coneixement de Jesús.
Ni en campanyes actives d’acció profètica, en el carrer, davant la opinió pública, ni en la contemplació tranquil•la de la pregària; Ni en la cooperació decidida en l’evangelització en països de Missió, ni en la participació activa en les activitats parroquials de les nostres ciutats i pobles.
"Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!" és el retret de Jesús a la seva generació, que molt bé ens podrà fer a la nostra.
La nostra indiferència davant el seu missatge, la tebiesa de la nostra implicació segurament també el traurien de polleguera.
Els fets de la vida de Jesús han mostrat que les seves accions i actituds han donat fruit, que són igualment necessaris per al Regne les hores de pregària com els dinars amb la gent, les accions espectaculars amb milers de deixebles com les converses personals amb qui ho demana.
El que no és encertat és el rebuig d’accions que altres fan pel Regne, marcant com a desencertades aquelles iniciatives que nosaltres no compartim, bé per manca de recursos personals, bé per qüestions de mètode.
Els fills de la saviesa, els fruits de les nostres accions són les que han de demostrar la justícia i l’encert del que feim en bé del Regne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario