Les llavors que anem llençant durant la nostra vida van fent el seu procés, encara que el sembrador hagi acabat el seu treball. “Uns sembren, altres recullen”.
Els sembradors antics, que sembraven a ma, sabien la dificultat de repartir be la llavor. La tècnica de tirar obrint poc a poc la ma per fer que els grans de blat anessin sortint en totes les direccions, és complexa. Més difícil era, i és, saber quins rotllos de terra són més bons.
Els trams de terra prima, les zones de carcs, els camins de tanca, tots els racons reben la seva part de llavor, i la llavor fa la seva feina. És impossible tirar la llavor “només” en els llocs de terra bona. Si volem una bona collita hem de ser generosos en la sembra.
En ocasions, en les sembres que feim els homes, de valors, d’aficions, de propostes, tenim la sensació de que la llavor ha estat perduda. “hem perdut el temps i la llavor” Potser la terra no era preparada, però en ocasions el que passa és que no sabem esperar.
Tot necessita el seu temps, el seu procés, el seu creixement.
Avui, hem acomiadat na Marita després d’una llarga malaltia. Les seves llavors sembrades entre tantes persones estant donant fruit, i en donaran encara més. Uns trenta, altres seixanta, altres cent. Ella ha sembrat amb generositat, i els que l’hem coneguda, voldrem ser generosos en la resposta. Farà falta temps; farà falta esforç; serà dur per moments.
Però els valors que ens ha sembrat arribaran a donar fruit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario