Tenim una especial facilitat per a confondre allò que no coneixem amb el diable. Avui en dia, en plena era de la ciència i la comunicació, fàcilment feim passar per “sobrenatural” o “esotèric”o “diabòlic” qualsevol cosa a la que no poden trobar sentit de manera racional.
Quan els jueus veuen el que fa Jesús, queden sorpresos. Però cap d’ells pensa en el bé que ha fet Jesús al malalt que ha recuperat la salut i la vida en societat. Nomes pensen en “lo raro” que és que un home com ells faci una casa “fora de lo habitual”
Sorprèn, amb tot, que aquell malalt sigui l’únic que ha reconegut la realitat de Jesús, la seva filiació divina, la seva realitat que tots passen per alt i no descobreixen. Jesús no vol que tothom descobreix de boca d’un que és tingut per endimoniat qui és ell. Tampoc vol que pel fet de saber qui és, el malalt quedi sense cura.
Jesús posa les coses al seu lloc, cura el malalt i es desmarca dels pensaments dels que dubten si la seva obra és de Déu o del diable. Ell prou ho sap. I el Pare, també.
La nostra actitud ha de ser la mateixa, centrant-nos en allò que els germans necessiten i deixant de costat quines reaccions suscita la nostra actuació en els altres. Sempre trobarem qui qüestioni la nostra actuació; que si és per lluïment personal, que si n’hi ha que ens prenen el pel, que si als d’altres confessions o religions no caldria. Deixem tot açò al marge.
Quan tants de germans necessiten la nostra atenció, per les seves necessitats espirituals o materials, no ens hem de despistat, ni ens hem de deixar desviar de la nostra línea de feina. Els germans han de ser el primer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario