La convidada de Jesús no és una entelèquia. No és un enviament cap a un lloc indeterminat, desconegut sinó que és una invitació a anar-li darrera. No hi ha por de perdre’ns, tant sols cal seguir-li les petjades.
Les pistes que ens deixa Jesús per al seu seguiment són clares, i estan recollides en els evangelis. Avui ens en dóna una prou important. Les que necessiten les atencions dels metges no són els sans, sinó els malalts.
Qui necessita amb més ànsia veure senyals indicadores són els que s’han despistat, que han sortit de la pista, que han perdut de vista el camí que seguien. En ocasions hi ha altres sendes que semblen més ràpides, més segures o més confortables. Ens despistem amb facilitat.
Quan açò succeeix, i és relativament freqüent, cal ser-ne conscient i cercar la manera de retrobar el camí. En ocasions podem fer-ho sols; en ocasions necessitem l’ajuda d’altres. Seguir Jesús és una decisió personal que hem de fer de manera compartida amb altres que han fer la mateixa opció, sense excepcions.
Apropar-nos als que s’han despistat tant sols es pot fer des de la senzillesa i la humilitat dels que sabem que en moltes ocasions també ens hem sortir del camí. Els “justos” que anomena Jesús no ho són del tot sinó s’esforcen en acompanyar els que són per les vores del camí.
Des de l’amor, hem d’acompanyar els que vulguin fer el camí. És un camí marcat per les petjades de Jesús. Aquesta és la tasca a la que estem convidats per Jesús. "Vine i fes el camí que jo he fet; Vine i fes el camí amb els que també estan en ruta. Vine i, amb els altres, acompanya'm"
No hay comentarios:
Publicar un comentario