Menjar i beure està associat casi sempre a la festa. En la nostra cultura difícilment hi h festa sense un extra en el menjar i en la beguda. En aquests dies de festes a Maó a moltes cases en faran menjars extraordinaris i pels bars del poble serà normal veure gent bevent, convidant, brindant...
Es veu que en temps de Jesús també era així. I a més els estrictes complidors de la Llei devien entendre que el menjar i la beguda no eren compatibles amb la religiositat. En diversos passatges dels evangelis es relaten converses al voltant d’aquesta qüestió.
En la text d’avui els fariseus retreuen la manca d’austeritat en aquest tema als deixebles de Jesús. La seva resposta entronca amb el concepte de festa que comentaven: a unes noces no està bé fer dejuni.
La relació amb Jesús, la interiorització dels seus valors, del seu missatge ha de ser per a nosaltres motiu de festa, per tant les nostres actituds han de ser també festives. Per als cristians allò que ens ha d’entristir és haver-nos allunyat de Jesús. Cap altra cosa ens ha de fer perdre l’alegria.
És cert que el nostre món ens presenta moltes situacions en les que l’alegria no ens és fàcil de demostrar, no ens surt el somrís, tenim un posat trist. L’alegria que ens pot produir la comunió amb Jesús no és “juerga” i “jaleo”. Ha de ser una alegria serena, que ens permet i ens empeny a oblidar les nostres preocupacions per a atendre les preocupacions d’altres.
Tan sols la comunió amb Jesús, ens hi pot ajudar en alguns moments. De vegades no hi pensem; de vegades pensem que no és així, que no tenim aquesta comunió, que ens hem fet enfora de Jesús. Però Ell és més fidel que nosaltres, i ens acompanya a pesar que no el tinguem en consideració. Per açò si en un moment donat el necessitem, és al nostre costat.
Els dejunis i les cares tristes no són distintius dels cristians. A pesar de les dificultats, intentem mantenir un somrís a la cara. Mengem i bevem mentre esteim amb el Senyor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario